
Caic
Sensació coneguda, cops a la paret.
Òrgans que van per lliure,
ungles que abandonen el dit.
Sento que caic i sé molt bé
el perquè.
El fum negre era blanc
molt abans que entrés.
Silenci eixordador tampoc
hi veig la fi.
Els teus ulls buits em miren
i no gosen fer-hi res.
Sento que caic i sé molt bé el perquè.
El fum negre era blanc
molt abans que entrés.
I si és la mort en vida, quants cops marxaré per tornar?
Brolla la sang per dintre i caic.
Sempre la mà amiga que em
traurà d’aquí per tornar.
Sempre portant-me amb ell.
Acabada la partida.
El record de la pell.
Aquí tens la resposta,
on estimar era evident.