Camins espatllats
Ei, on ets? Sempre t’amagues quan jo no et veig. Ei, on vas? Sento l’olor del teu cos entre les meves mans. Potser ja no és divertit quedar-te al meu costat. Ei, què fas? Sé que no puc oblidar-me del nostre passat. Sí, ja ho saps. Ara potser és quan m’adono que vaig massa tard. Sempre trepitjo les pedres de camins espatllats. Ei, he après que tu no ets de ningú, que som de l’univers. Ei, he entès que no puc fer-hi res si t’en vas amb l’hivern. Que no puc fer-hi res si t’en vas amb el vent. És igual, sigues feliç sense mi. Potser ha estat massa llarg. Només el temps podrá fer bategar el meu cor trencat. Sempre trepitjo les pedres de camins espatllats.
