Cançó d'agost
Qué bé dissipen les penes i records tristos d’ahir
aquestes tardes serenes i aquests crepuscles sens fi!
Que n’oblida el cor d’agravis i en cabdella d’il·lusions!
Que n’hi duu l’estiu als llavis... - vida meva -
que n’hi duu l’estiu als llavis de besades i cançons!
Que se’n senten de ditxosos plens els arbres de verdor!
Cóm cimbregen ufanosos son fullam murmurador!
Que se’n conten d’amoretes els aucells quan el sol cau!,
que se’n creuen d’orenetes -vida meva-
que se’n creuen d’orenetes pels camins d’aquest cel blau!
Aquest sol que abrusa l’aire, aquest sol ple de xardor,
no l’encén ni poc ni gaire la foguera de l’amor!
I aquests mils i mils d’estrelles que espurnegen a sol post,
com les fan curtes i belles -vida meva-
com les fan curtes i belles les vesprades de l’agost.
Mentre ens lligen fort els llaços de l’amor, de flors coberts;
mentre troben els meus braços els teus braços sempre oberts;
mentre el fruit gronxa en la branca l’aire tebi del cantant,
senyalem amb pedra blanca tots els dies que se’n van.
Per qualsevol cosa, música, visuals, articles, etc.. aquí estic :)
força!
