Cànem
Vindran amb ganes de guerra, sembraven a contratemps
Llavors plenes de l’odi i la ràbia contra aquells que no tenen bres.
La llança que va tallant l’aire Irromp al Gran circ de Madrid
Només el fum de les fogueres... Segueix fent honor al seu crit.
Volen fer caure al més dèbil, que es refugie el més valent.
Volen fer que caiga allò aconseguit per qui no té de res i ja és vell eeeeells!
Tot allò que banya l’aigua no es lliurarà de ser podrit
Per la plaga de les masses enverinades amb un fàrmac subtil.
I vindran al demà, diguen que el teu avi ha faltat.
L’eruga va fer el capoll i el soroll de les bales havia silenciat!
Pum! Pum! Pum! Clack!
Coneguem la veritat! La rata ja ha eixit del forat!
Tenia fam de gloria i vol refer la historia però no se n’han adonat!
Que estàvem nosaltres, estàveu vosaltres!
Rellotge d’emocions que no esborrarem,
ni el martell de llum ni pluja en el temps.
I no hi res més, no ens paren ni els tret.
Tenim el cor i el puny encès!
Sota un cel amb mil estreles s’alçaran despuntant.
Les graneres de les bruixes que van oblidar.
Les corbelles rovellades xiulant tallen el vent.
Mantindrem el record de les cunetes despert!
I a trenc d’alba la justícia ve donada pel el sol.
Garroferes i llentiscles que no obliden els plors.
Cantarem entre les cendres les misèries dels vells.
Com un fènix renaix si el seu cor està encès.
Encès
Encès
Encès
Encès
I estarem ben orgullosos, de cantar als nostres nets.
Que ja fa anys el Senyor Cànem no ens pogué fer malbé, no ens pogué fer malbé.
I el cel comença a cobrir-se, sembla que ja sap que ve.
La gossada lladra ferma amb els dits i el braç estès, els dits i el braç estès.
No hi ha res. Diuen no hi ha res. No hi ha res.
No hi ha res. Diuen no hi ha res. No hi ha res.
Res a fer!
Sota un cel amb mil estreles s’alçaran despuntant.
Les graneres de les bruixes que van oblidar.
Les corbelles rovellades xiulant tallen el vent.
Mantindrem el record de les cunetes despert!
I a trenc d’alba la justícia ve donada pel el sol.
Garroferes i llentiscles que no obliden els plors.
Cantarem entre les cendres les misèries dels vells.
Com un fènix renaix si el seu cor està encès.
