Cant de llaurar
Vull ser roure pirinenc,
perdre fulla a la tardor;
per mirar el fred als ulls,
dret, nu i sense por.
A tu et canto pit-roig,
cuca de llum de l'hivern blanc;
no hi ha cant, només hi ha gel,
crides el Sol amb el teu reclam.
Qui en pugués ser trencalòs,
sobrevolar bosc i ribera;
qui en pugués ser moixó,
i cantar a la primavera.
Estius d'orenetes lliures,
companyes de temps de calor;
cos menut que travesses mars,
cercant un món millor.
Writer/s: Arnau Obiols.,
