Cants de traspàs
Cants de traspàs
És la mirada d’Orfeu.
Maurice Blanchot.
I com era, la Silvie?
Diu que la trobava sovint arraulida a la gespa invocant l’hivern, Que era ella qui obre
flors en la fosca.
Deia sentir el remor tètric de les glaceres.
Anava sempre descalça.
No dormia mai, la Silvie.
Era mesquina i vil.
Diu que fa cinc lustres poetitzava
l’experiència dempeus
sobre la tassa del vàter.
Que visqué aquí.
Que duia nit
dins els ulls gat,
rere seu sempre sonava So long Marianne
i algú plorava si no hi era.
Avui l’he dit i l’he mort.
Writer/s: Laia Maldonado, Miki Florensa
