Canvi de compàs
Sovint penso que no sóc real.
Algú em tecleja des d'un lloc estrany.
Les pàgines corren al tempo dels dits.
Canvi de compàs,
i jo ja estic entrant en una nova escena.
La jo que no sóc jo.
La jo que ja és aquella.
La jo que no era jo,
sinó ella,
una dona que viu i mor
dins la novel·la,
una dona de cara i creu
com la moneda.
Un senyor m'escriu des d'un forat,
em tecleja sense cap pietat.
No veu que sóc graciosa?
Afluixi el mal.
Canvi de compàs,
i jo ja estic entrant en una nova escena.
La jo que no sóc jo.
La jo que ja és aquella.
La jo que no era jo,
sinó ella,
una dona que viu i mor
dins la novel·la,
una dona de cara i creu
com la moneda.
Els seus dits em porten a nedar
dins d'un riu que avui s'ha congelat
i em fan prendre el cafè amb Mr. Hyde.
Canvi de compàs,
i jo ja estic entrant en una nova escena.
La jo que no sóc jo.
La jo que ja és aquella.
La jo que no era jo,
sinó ella,
una dona que viu i mor
dins la novel·la,
una dona de cara i creu
com la moneda.
