Cap adéu
Me fas tremolar les espines, les fulles, quan et mous. Com un vent fred de març tendre me desvetlles, prens el vol.
D'un llençol en fas onada, d'una vida un instant que me basta per mirar-te, riure i viure el teu embat.
Hi ha dies que se fa de vespre i encara no m'hi he avesat. Hi ha nits que se fan eternes darrere el rellotge amagat. Les agulles me fan ombra quan del sol me n'he cansat L'embat quan pega ja m'avisa que la matinada s'ha esbravat.
Que s'aixequin les cortines. Que despertin les persianes. Fer de la nit el gran dia quan la fosca serà massa clara.
I no tenim més anhel que tocar amb els dits el cel. Sortir a fora i respirar la melodia que tu deixes quan te'n vas.
No hi ha cap adeu que a mi me reconforti Quan te'n vas res me lleu, fas que el cel i tot troni.
