Carrerons d'un Poble Antic en Flames
Torres d'encens s'eleven cap el regne on no viu ningú
Vaguem amb ulls tancats per estrets carrers
Ombres volen sota els nostres peus
Ballen al voltant del foc mentre nosaltres callem
Torres de núvols negres assenyalen acusadores
Adoquins nous sobre adoquins vells
Per no entropessar i caure a terra
Sota la façana, però, sempre queden ruïnes
Recorden el que cal recordar
I en la nit en què blau i daurat devoren el cel
Mentre cauen les cendres i respirem forts de nou
Obrim els ulls i ho veiem, estem morts i en pau
Per estrets carrerons, vagant i cridant
