Carta al poble
A espentes s'obri la flor enmig de tots els morts,
s'obri la flor rebel...vesteix espines,
s'obri amb els pètals encarnats d'amor
si no hem de matar
si no volem ser morts
La vida sembla un teatre barat quan tu no estàs
sembla que és massa cara la llibertat,
cors de fang entre goig i plors,
la llum ja surt del sol
enmig de massa, massa morts,
trenque encara els cantons,
udole encara pels racons,
vius l'absència com un dol
i jo et sóc present pèrò ara repte el sol
La lluna ve averigüar la seua cara més oculta
el doll de llum que assenyala la runa
el càstig sever que és la pobresa
fes un bes al sol
plore gairebé tots els migjorns
Writer/s: Lluís Vicent
