Casa Babilònia
El que per vostè són somnis adolescents
per nosaltres són malsons que ens fan reus
tan reals com la bondat
tan reals com el nostre odiar
Vostè viu còmode i pensa que tot és lluny
lluny del seu país, lluny de sí mateix
però vostè es troba en l’atzucac
de morts vivents i neurosi per llei vital
A sa casa tot és fosc
I el més fosc està al seu cor
A sa casa als seus germans se’ls condemna al suïcidi
A sa casa la seua amant cau a abismes de silenci
A sa casa tots els governants no ens disparen doncs la bala
costa més que la nostra mort.
Per vostè en sa casa ja no hi ha pensadors
i tan sols resten els malsons, sempre és tardor
mai ningú no pertorba el seu descans
ni els seus corruptes paradisos fiscals
A sa casa el poeta militant i el militant poètic
esnifen ratlles dins del bar i vostè queda així content
fent titelles de la nostra gent
fent sa casa un poc més indecent
A sa casa tot és fosc
I el més fosc està al seu cor
A sa casa poc més resta en peu i el que resta, resta en pau
A sa casa encara estimem i despertem forts i sans
A sa casa no trobarà la llar perquè la llar no és enllà,
sinó en cada cor germà.
Writer/s: Lluís Vicent
