Cendra
Sé que ja fa dies, però no et puc oblidar
tanco els ulls i penso en tot el que va passar
els dos sabíem que això nostre havia d'acabar
encara no assumeixo, res d'això tornarà.
Tinc tots els records guardats en un calaix
sé on és la clau, però no la vull trobar
potser sóc el tren que has de deixar passar
o potser la gàbia que no et deixa anar.
Mira'm
digue'm el que penses
prou de calmes tenses
trenca'm el cor.
Pensa
tot això et compensa
tu i jo som la cendra
del nostre foc.
Sigues valenta i no et posis nerviosa
per mi ja t'has guanyat el cel
ja no som nens ja no qualsevol cosa
som la flor que ha perdut l'arrel.
Mira'm
digue'm el que penses
prou de calmes tenses
trenca'm el cor.
Pensa
tot això et compensa
tu i jo som la cendra
del nostre foc.
Sé que
tot serà una merda
potser caic al terra
però serà sol.
