Centaures i caputxetes
som els fills dels núvols
nosaltres no som d’aquest món
sí que tenim escrúpols
som criatures en perill d’extinció
apliquem estratègies vanes o sobrenaturals
exactament no tenim professió
que som àcrates no pas acrítics
serem eternament devots del submon
el centaure no és pas benèvol
però combina geni amb superstició
de tres a quatre fulles de trèvol
l’art de la màgia i també la intuïció
el pas del temps es gaudeix a estones però és antinatural
com ens devora som carn crua i error
els nostres astres són apolítics
fan esclatar tempestes al bell mig tot d’una del nostre cor
ens reberen amb les portes obertes
per berenar i berenar i berenar
no distingírem ni els udols ni els ullals
si no sabíem que les faules són certes
hi vam anar hi vam anar hi vam anar
ens abocàrem als plaers sensuals
ei! ei! ei! enfilarem pel camí del bosc
hi haurà perills entre les flors no és cap secret
ei! ei! ei! se’n pansiran tots els colors
perquè al final s'hi farà fosc no és cap secret
ei! ei! ei! l'udol de llop eixordador
i l'escopeta del caçador són coincidents
ei! ei! ei! la caputxeta i el caputxet
que comparteixen un sol secret no morirà
