Cervells dèbils
No saps el que diràs,
quan les promeses siguin tantes
que vessi aquell plat.
Ningú no et creurà,
quan les paraules siguin
falses i els actes covards.
Serà el teu final. Quan la riquesa
se t’escapi de les mans
I tots ells darrere teu.
Ànimes mortes d’ulls tapats.
No hi ha Dèu, igual que els meus.
Les teves pregàries s’han cremat.
No saps si tornaràs,
quan els àngels reclamin tots
aquells pecats
Potser ploraràs,i tot allò pel que vas
viure i no ser recordat
Serà el teu final
Quan la riquesa se
t’escapi de les mans.
Cervells que són dèbils.
Que em donen la vida.
Al meu cel la meva família.
