Cicatrius
Una substància fosca
Al teu cervell traint
Un disseny obsessiu
D'un letal laberint
Tens la lliçó apresa
I precioses cicatrius
La crosta cau i no hi ha sang
La vida et deixa continuar
Per un camí de sobresalts
Que mor en un penya-segat
El camí està marcat
Teixit cicatritzat
Sempre conspirant
Sempre seduint
Errors del passat
Sempre castigant
Sacs d'odi i destrucció
Al soterrani del teu cervell
Ja no poden contenir-ho ,
Estan fets d'un teixit vell
I ara sembla que tot trontolla
I ja no pots decebre't més
Ningú va dir que fos fàcil
Senyor príncep del no res
Res et pot protegir i ho saps
Res pot estalviar-te un mal pas
Ets al terra, la boca plena de fang
Cicatrius, que mai es guariran
Mai es curen, mai et deixen i tots
Els somnis destrueixen
El camí està marcat
Teixit cicatritzat
Sempre conspirant
Sempre seduint
Errors del passat
Sempre castigant
Tot el que no fas, ferint la teva pell
I no para
Ni afluixa gens en cada un dels seus intents
I no para
Ni afluixa gens en cada un dels seus intents
