Ciutat de llum
Dibuixo un camí que és tradició
Escoltant la calma que em diu que ja he arribat
Busco l’ombra dels plàtans vells
i sé que sóc a casa
El tren ja m’havia pintat un marc
silueta esperada, esperant la visita dels forasters
Des del jardí et contemplo
i m’adono com té enyorat tot aquest temps
Carrers inesborrables del tot
Persones que canvien però encara sé qui són
Olors que reconeixo abans d’arribar a un lloc
i sé que formo part d’aquí
que la ciutat forma part de mi.
