Civilització perduda
Hui vagaré perduda
fins a la fi dels temps.
Recorreré tots els llocs
que em recorden a tu.
Amb els ulls tancats
el cor em guiarà
seguint el rastre
amb l'ànima.
La por de saber
que no et trobaré
em farà seguir
al llarg del camí.
El meu món es va trencar a trossos
i amb runes d'odi reconstruí,
una civilització perduda
a l'abisme infinit.
Sense ganes seguiré
caminant contra el vent
i escriuré mil poemes
que parlen de tu.
Amb els ulls tancats
em deixaré anar
sense direcció,
erràtica.
La pluja caurà
mullant els carrers
mentre arrossega
les llàgrimes.
El meu món es va trencar a trossos...
Àngel meu vine a mi,
no puc seguir.
La gravetat m'arrastra
endins del si.
El meu món es va trencar a trossos... (x2)
Writer/s: Josep Vidal
