Classe mitjana
des del fons de les sis cordes,
entre cançó i més cançó,
a la nit sempre arribava,
i em penjava a la guitarra.
Classe mitja, gran cançó.
Aleshores la sentia,
complagut sé que faria,
algun dia, la cançó.
Jo vaig ser com un espia
i vaig viure amb alegria
amb la classe que em vol poc.
És la classes que té el dubte
de quedar-se on no li furten
o furtar com un senyor.
Mireu com el sol "disfruten"
eixos ventres, que tant s'inflen,
que de nit somniem torrons.
I es fan el propi credo,
defensor dels interessos,
de l'honra i l'honor.
Somnien tindre mil enteros
i mil fàbriques de ferros,
del seu auto, conductors.
De xiquets juen a guerres
que, entre anuncis, els regalen
totes les televisions.
Fan estudis a col·legues
perquè hi van els de Gutiérrez.
I aprenen oracions.
Quan als catorze anys de res,
a la barba tenen pèls
que s'afaiten poc a poc,
sota el llit tenen paquets
de cigarros molt estret
que fumen amb emoció.
Tenint-ne quinze Guitérrez
s'enamora de la Pérez
que veu des del seu balcó.
És tragèdia que la Pérez
s'enamora del Ramírez
que té Sánchez com a amor.
I van dins la societat
(les xiquetes van de llarg)
i semblen petits tresors;
uns tresors lluents de blanc
que són la virginitat
que demà serà record.
Perquè tornen a les vuit,
perquè no surten de nit
el seu pare està orgullós.
I no saben que al seu fill,
no li cal eixir de nit
perquè ho fa tot amb el sol.
Passa el temps i fa història
l'ha suspès i ell diu que estudia
i li diuen mentider.
Quan ja té la seua nòvia
oblidem la seua història.
Classe mitja, gran perdó.
Recordant quan passejaven,
de petits, amb els seus trajes,
de la seu comunió.
Recordant com estimaven
dir bestiades a moltes dones,
es riuen com un bacó.
I ara dic a la guitarra
quan, rient-se, ella em parla
entre cançó i més cançó,
que ja tinc feta la meua,
i ací baix sé que m'espera
classe mitja que em vol mort.
Writer/s: Marià Albero
