Clavat al cor
Les llàgrimes m’estoven aquest paper,
d’una cançó que no hagués hagut de fer.
Em sento totalment desterrat
d’un tren que mai ni tan sols ha afluixat.
Vull sentir l’alè al meu costat,
Vull llevar-me amb tu ben abraçat,
Vull sentir-me el mes afortunat.
Jo que no creia en les histories de les pelis d’amor,
I això ara ho tinc clavat al cor,
no se com escapar d’aquesta situació.
Jo que m’havia acostumat a tants anys de soledat,
No ens haguéssim d’haver trobat,
Si no ets al meu costat no puc ni respirar.
El temps segueix passant i jo no tiro endavant,
No puc entendre tot el que està passant,
Mai tornaré a sentí r res tant profund i real,
Perdo les ganes de seguir caminant.
