Com
Com si fossis un riu que mai acaba en el mar
Com un cel ple de núvols que no descarrega mai
Com una expectativa que mai es fa realitat
Com una trucada que no pots contestar
Com un 20 de desembre sense arbre de Nadal
Com aquelles vacances que sempre acaben aviat
Com un nen sense disfressa un dia de carnaval
Com un viatge de noria que no s’atura mai
Com un deu sense fe, Com un petó mai donat
Com un assaig sense estrena, O un cafè descafeïnat
Com cervesa sense alcohol, Com un son sense pau
Com un joc sense regles, Com un pom desmuntat
Com la lluita d’aquell que sap que guanyarà
Com les rodes punxades al anar a treballar
Aquell feix de bitllets que no podràs gastar
O aquella mentida que no vas aturar
Com aquella guitarra que no es pot afinar
Com les gotes de pluja en acabat de provar
Com les meves trucades quan tu no vols parlar
Com un deu sense fe, Com un petó mai donat
Com un assaig sense estrena, O un cafè descafeïnat
Com un niu sense ocells, Com una llar sense foc
Com un cel sense estels, Com un cavall al galop
Com una oferta de feina que no arriba mai
Com aquelles promeses que no es compliran
Com les ones del mar una tarda d’abril
Com les veus que criden sense tenir res a dir
Com un deu sense fe, Com un petó mai donat
Com un assaig sense estrena, O un cafè descafeïnat
Com cervesa sense alcohol, Com un son sense pau
Com un joc sense regles, Com un pom desmuntat
Com un niu sense ocells, Com una llar sense foc
Com la por d’un infant, Com un anunci d’un banc
Com un deu sense fe, com un cel sense horitzó
Com despertar-se un mati i trobar-se tot sol
Com aquelles converses en una barra de bar
Writer/s: Jose Galdran
