Com de mig centro
Avui pose la meua vida fora dels eixos, perquè passe lo que passe a mi sempre me queden els mateixos, són rimes fetes en amor fum i bourbon.
Tinc poques coses que oferir a part de cançons i reflexions de futbol, orgull i una estància càlida al meu burgo.
Regale el meu temps als meus germans de pulmó... Venen els anys i venen les pors, venen més porcs addictes a les pantalles, les coses curtes se mos queden llargues, me precipite en tangues fuig de les tanganes, la meua habitació té un tono verd que pareix Gal·les, i tots amaguen un parell de cares, raere de les risses.
Raere de les meues brises no hi ha res, tinc divises pa’ dos dies, perquè ser feliç a curt plaç és lo que somie, materialment tinc més de lo que desitge, i desitge tantes coses, tenint tan poques metes, les metes se’n van a la par que veig al cos créixer, i entenc com funciona tot però comprenc menos.
Convoque al llaurador a tirar el ciment per fora del terreno, a viure per fora dels peros, a poc que fem calfem els senos, a poc a poc però no portem frenos.
Perd i jugue al toc cada vega ric menos.
Menús de pobres plenen panxes flaques, mai trac les taques.
Ni tantes ni tan calbes, mai s’apaguen les armes.
Si vas vés fort sinó te trenques, si vens vine en tot sinó t’apartes, ser feliç, sempre és tan difícil com dividir a parts iguals les tasques, estic respectant la merda que penses, aixina que deixam tranquil quan paste.
Estil campestre. Mate a la fe pa reviure-la en pasques, veig caminar el món per les pautes, veig als meus cosins perdre el cul per faldes, òbric els punys pa donar aire, tanque els ulls pa donar un parell de tirs a l’arbre, pa inspirar-me, pa canalitzar l’odi i no voler matar-te, reme riu amunt i me canse, estan separant-se, estan preparats, pals colps i les guerres que venen.
Ells sonen en els mitjos però els seus culs estan escopint semen, açò me plena creguen lo que creguen, crec que creme les coses per estimar-les massa.
No pille el llibre a temps i trac roscos, el problema és que no m’enamore de la seua llum, sinó de la seua foscor i els pros d’ara seran projectors de peros.
Jo faig el meu assaig en cegos i els meus prejudicis estan fonamentalment fomentats per el meu ego.
Està guanyant la guerra intel·lectual, l'estructura mental feudal del mitjevo, i els problemes venen a mi, cosí, en la vida estic com de mig centro, assentim i agraïm semi flexos, curem el mal a base de sexe en excessos.
Se volen ixen cames i estos besos.
Segueix si pots estos passos, que el home vol ser home però fracassa.
A mi desubica’m del mapa, que anem a eixir a lloms del bou de la plaça.
Writer/s: Suret
