Com el gel
El dia és molt clar,
no hi ha res que enterboleixi el dia,
millor moment per començar.
No pots imaginar,
és fora dels teus pensaments,
potser avui el visitarà.
Bonica juventut,
força viva que t'aguanta dret,
tota la vida per davant.
No Temptis més la sort,
no posseïm l'eternitat del món,
cada minut és un regal.
És freda com el gel,
no té sentit ni compassió.
Es freda com el gel
si se t'acosta crida al cel.
Quan et posis a pensar
i vegis la buidor que t'omple tant,
potser llavors ho entendrás.
No et sents satisfet
i el teu cap vola per tot l'univers,
una trucada et deixa fred.
Es freda com el gel,
no te sentit ni compassio.
Es freda com el gel,
Si se t'acosta crida al cel.
Writer/s: Joan Pàmies
