Com fins ara
La primavera és el color del retrat
el teu retorn en el dia més llarg
que desemboca al mar del meu passat.
L’enyor avui és a les golfes del temps,
el més llarg bes que s’interposa silent,
en el record que no avisa.
Esperant sol i amb el llum apagat
entre el seu marge i el quadre penjat
s’esdevé la passió sens mesura
Que em domina i perdura
la major part del temps.
Com fins ara,
tant de bo que no hi faltés ...
Writer/s: Jordi Ferran
