Com si fes ganxet
Cada dia el Sol
s'amaga per ponent
i jo escric cançons
com si fes ganxet.
Entrellaço paraules
que parlen d'amor,
de tot allò que som,
de la vida i la mort.
Busco entre els records
i, per acabar un vers,
trec les teranyines
a vells sentiments.
Obric les finestres
per airejar el cor,
perquè és bo que a les penes
també els toque el Sol.
I el món gira
sense fer-ne cas.
És tan dur i, al mateix temps,
consola que siguem
tan insignificants.
Du-du-du-du-du-du-a!
Du-du-du-du-du-du-a!
Sovint les paraules
se les emporta el vent
i som allò que fem,
més que allò que diem.
Al meu poble quan
bufa el vent de dalt,
los vellets s'arbolen
i perden lo cap.
Faig un camí de pedretes
per poder tornar,
perquè els moixonets
mengen molles de pa.
I el món gira
sense fer-ne cas.
És tan dur i, al mateix temps,
consola que siguem
tan insignificants.
Du-du-du-du-du-du-a!
Du-du-du-du-du-du-a!
Writer/s: Alfred Porres
