Com un ocell
A vegades se’m refreden els ulls,
els he de tancar i posar-m’hi el tou dels dits damunt.
Mentrestant, els petits detalls prenen vida
i jo m’hi amago com un ocell.
Si vols, pots regar els geranis del nostre balcó de vidre
i jo et podré observar sense ser vist.
Potser et dic una cosa que farà que t’enrabïs
i és que, a vegades, t’estimo sense molestar,
a vegades, t’estimo.
Per bé o per mal soc dèbil i, si te’n vas,
el més just és que em quedi amb l’última abraçada.
