Com un soldat
La por m’ha destacat les venes, les arteries,
no me senteix la sang, no passen llàgrimes
no hi ha bàtit del cor, me n’estic com un soldat
però no hi ha ningú que me fa guerra
Tu que encara m’acompanyes
No veus que me n’ estic anant
Que he despegat la llumera
Que cada tant plou
Però se gela la llavor
És la por te dic, la por de que? me dius
No sep, de tot, de no sobreviure
I tu que obris portes i me toques i me parles
I torn a tremolar com una fulla
Un’altra volta
Tu que encara m’acompanyes
No veus que me n’ estic anant
Que he despegat la llumera
Que cada tant plou
Però se gela la llavor
I tu que no me deixes, me despertes, me consoles
Me dónes foc i vent, me portes roses
I jo sempre cercant un poc més de sol
Un lloc sense fred i sense por
Me n’estic com un soldat
Però no hi ha ningú que me fa guerra
Writer/s: Fabio Sanna, Claudia Crabuzza
