Condemnat
Després de tot el que ara veig, són només
un fum de cares repartides pel temps.
No perdre el nord és complicat i, potser,
pensar millor ens canvia d’estació.
Millor quedem en que hui no és el dia
si no volem ser dos esclaus sense ambicions.
Prometre aniquila sempre
el crit de l’aprovació;
la llum que destaca el centre
és única entre un milió.
Però expira
la resta de tot el rigor,
i, ara, mira
el condemnat a la presó.
No perdre el nord és complicat i, potser,
pensar millor ens canvia d’estació.
Millor quedem en que hui no és el dia
si no volem ser dos esclaus sense ambicions.
Prometre aniquila sempre
el crit de l’aprovació;
la llum que destaca el centre
és única entre un milió.
