Confessió d'un desig meu
T’he estat observant
mentre dormies;
Nu, amb la teva pell
traçant camins
sobre els meus llençols blancs.
Són paisatge,
el teu ventre i tors
pujant i baixant
al ritme de la teva respiració.
Et recorro, suau,
per tots els teus bocins de mapa
fins arribar als teus ulls
plens de llum.
I puc observar en ells com,
sensibles, em dibuixen
els senders de la vida.
Sols, amb la teva mirada.
I tota jo, sóc desig de tu.
Writer/s: Belén Bandera
