Confós i Calent
Travesso carrers
pensant on giraràs.
Escullo dreceres
pensant que hi seràs.
El fum que m'eleva
i em fa imaginar
agafats de la mà
al paisatge industrial.
Et busco al cel,
deformació emocional.
Adjunto unes lletres,
fan formes banals.
Jo tiro la pedra
i ensenyo la mà,
els altres s'ofenen,
ja vaig avisar.
Confós i calent
Ara torna la gana
i els dies de fam,
l'harmonia al desordre,
l'amor dins el caos.
Volen fulles al vent,
pinten formes al cel,
volen les caretes
dels innocents.
Infidel al discurs
precís i cuidat.
M'instal·lo en el silenci
abans del final.
D'aquest fred només
ens salvarà la humitat.
Derrotisme de lluny
dolçament derrotat.
Entre tantes idees
costa respirar,
entre holes i adéus
costa molt trobar pau.
El tram va molt lent
que no acabi mai,
el tren va amb retard
que no arribi mai.
