Contradiccions
És com viatjar
amb un cavall a dintre
que galopant
s’enfonsa en l’alegria
de pensar
que potser així
a mi em serviria
i que escriuria
part de la meva vida
a contrallum i ras
i curt i absurd
de ser amb tu
que no hi ets
que vius
però no hi ets.
És un intent
de riure com un altre.
Un senyal
de para i no avancis
que allà al sud
tot són mentides
i aquí entenem la vida
tu mira amunt,
allà tens la sortida
a contrallum i ras
i curt i absurd
de ser amb tu
que no hi ets
que vius
però no hi ets.
I rodes, com una espiral.
