Cop de juny
Tinc un sentiment escanyat
porto mesos fent cançons
buscant com escapar-me de mi
buscant com destapar la passió
He fet el trasllat a ciutat
de metàfores i jocs
i ara escric poemes que parlen
des del pis i els seus racons
He trobat remei en fruir
amb nuesa aquest present
i no deixar-li lloc a l’enyor
tot domesticant la buidor
M’he trobat passant pel cantó
de pretèrits munts de rocs
fites que assenyalen presons
i punts remots del nostre món
I em venç un cop de juny
que em crema els ulls
Tens un cel tan clar i un estel tan llarg
Tens el ventre pla i un lloc on firmar
i tens un dubte temorós que et fa trontollar
i jo suspiro al veure’t tornar
i saber encaixar el què em portaràs.
Crec haver tornat els records
una llum intermitent
símbol que s’apaga la veu
que abans cantava en nom teu
He fet el trasllat a ciutat
de desenes de records
i ara veig esquerdes que parlen
de l’hivern del nostre amor
I em venç un cop de juny que em crema els ulls
Un cop de juny que em crema als ulls.
som fets de l’estiu que encèn a dins
aquesta revetlla de noms que vol i dol
Tens un cel tan clar…
