Cor valent
Sempre he tingut un cor valent.
Sempre he caminat amb el vent fins que,
de forta que era la corrent,
se m’ha endut emportant-se
cada pensament, cada sentiment,
fins que…
De sobte vols plorar,
pensa en les nits que vam passar,
que malgrat tot m’estimaràs,
malgrat saber que ara
m’has de deixar anar.
Sempre has tingut un cor valent.
Sempre has caminat amb el vent fins que,
de forta que era la corrent,
has topat amb algú
que anava lentament,
però volia seguir el teu moviment
fins que….
De sobte vol plorar,
pensa en les nits que vau passar,
que malgrat tot t’estimarà,
malgrat saber que ara
l’has de deixar anar,
t’he de deixar anar.
Fins que….
De sobte vol plorar,
pensa en les nits que vau passar,
que malgrat tot m’estimaràs,
malgrat saber,
malgrat saber que ara
m’has de deixar anar,
pensa en les nits que vam passar,
que malgrat tot m’estimaràs,
malgrat saber que ara
m’has de deixar anar,
t’he de deixar anar.
Writer/s: Anna d’Ivori
