Cors que escalen la pluja
Potser el gegant té els peus de fang i els ulls deserts s’han exil•liat.
Potser el dolor vestit pel viatge porta els malsons a l’equipatge.
Les hores són trens perseguint l’horitzó, i jo, un maquinista en el croquis.
Matem mil dimonis quan ens fem l’amor i el sol sempre dorm als teus llavis.
Potser el turment està plegat junt amb l’hivern acomiadat.
Potser el joguet ja no té corda i el tripijoc ja no m’envolta.
Els trens són desitjos de boca impacient.
Xarlatans arrapats pel silenci.
Les buides disculpes que aboca l’espill pareix que una força les ompli.
I el vaixell que em va salvar quan estava en alta mar,no segueix els fars.
Navega per cors que escalen la pluja.
I res em fa hui tant de mal com no saber-te estimar.
Ha envellit el cel si t’esborre el somriure claville la lluna.
El jo optimista ha preguntat si els edificis deixen de sagnar. Si el cel s’arrela als somnis grans.
Si els records moren com l’escuma.
Les hores són trens perseguint l’horitzó.
I jo,un maquinista en em croquis.
Matem mil dimonis quan ens fem l’amor i el sol sempre dorm als teus llavis.
I el vaixell que em va salvar quan estava en alta mar no segueix els fars.
Navega per cors que escalen la pluja.
I res em fa hui tant de mal com no saber-te estimar.
Ha envellit el cel, si t’esborre el somriure claville la lluna.
Cavalquen monstres dins de nosaltres i una resina de soledat
Cavalquen monstres dins de nosaltres i una resina de soledat.
Ens beurem la nova vida!
Si.
Ens beurem la nova vida!
Si, si, si, si.
Ens beurem la nova vida !
Si.
Ens beurem la nova vida!
I el vaixell que em va salvar quan estava en alta mar, no segueix els fars, navega per cors que escalen la pluja.
I res em fa hui tant de mal com no saber-te estimar.
Ha envellit el cel, si t’esborre el somriure claville la lluna.
