Cos errat
Hores baixes tancat en solitud
lluny ressonen rialles
Que es aquesta sensació que m’envaeix
no te nom encara
Penjat d’alcohol i altres coses
no trobo l’equilibri
Fins que bulli com foc la meva sang
navego desmai errant
Suspès en el foc etern
Desperto al carrer
ben rovellat
Desperto igual
que el dia abans
Ja estic pensant
acabar aviat
De petit la mare em deia
Que vols ser quan siguis gran
i jo sempre responia
Nomes vull ser un cos errat, un cos errat
una anima del vent
Soc l’idol dels infants
feliços i fidels
Un cos errat, l’indesitjable
La meva vida perduda pel carrer
el desheredat, l’amargat
