Crítica i Autocrítica
Les cases del meu barri per tu es fan l’amor
tot comença en u mateix per canviar el món que habitem
Un cop m’absolvèreu per tu buscant veritat
doncs jo sé que mai més em permet caure dins del fang
Entre el blues de la nit i la banca sempre guanyant
pòker envidant amb farols el present brut d’il.lusió
quinze ocells d’esperança per la sort i l’actitud
la ment i el cor esmolats en el front
La vida és més que Tot
dic mentre pense en la mort
i el sofrir diari que no hem de comprar
Un amic em va dir una nit
el millor de la vida no té preu
no som mercaderia, som llunes i cels
I tots els “ismes” acaben en el cor
quan cadascú pensa i viu com cadascú
jo, per la meua banda m’entenc i valc com un sol
lluerna en la nit i valent en el dol.
Sense tu, l’amor per mi
Per tu, l’ amor sens fi.
Writer/s: Lluís Vicent
