D'"El crespuscle encén estels"
Gota a gota, fa camí
el bover amb la seva bava.
Ell, que anava a travessa
el desert de per Nevada,
de tranuita, sorral cresp,
es detura a la frontera.
El dimoni dóna voltes.
La caldera ja és bullent...
Ell comença a sentir rampa
a turmells, canells, artells...
Tot amb tot, pot fer-se escàpol,
capbussar-se encontinent
per la banda de l'obaga,
per on boixos i murtrers,
xops encara de rosada,
es retenen capficats...
No podria passar sense.
Sóc sofert i tot m'encalma.
Em sé estar quiet al jaç.
No tinc l'hora pignorada,
tinc a punt la pell dels dits,
per si els dies s'allarguessin...
No en faig cas, del calabruix,
m'és igual que el cel no hi digui...
Cap ruixat no arriba al pou,
concitant un mal presagi.
Writer/s: Miquel Bauçà,
