De dalt del campanar
Toquen a morts, repica el batall
L’espart es tensa s’enfonsa en la carn
Caiguda curta, isquèmia
L’ascens al cel, et tornen a jutjar
I als condemnats, una pena a pagar
Pobre d’aquell qui cregui salvar el deute
un no sap com de llarga té la llengua
fins que penja del campanar
Justícia divina en mans nerviüdes
Sense dent s’escup la pena
La misèria embruta el terra
Espectacle despietat
Ocupen al poble
Que aplaudint fort s’exonera
Des de dalt del campanar tampoc es veu tot tan clar.
