De flow en flow
Potser ha arribat el moment de no sentir
el teu cos com a teu
ballar implícitament, arrítmicament
al ritme de la vida que cau al moment
sentir que sóc jo
darrere teu, darrere meu potser
sóc jo...si... el que corre, si darrere teu
el que no sap com se diu, que no sap qui ets
li tortura la sensació de volguer ser el millor
d’assolir una perfecció impossible
d’assolir la invisibilitat en un moment inesperat
i caure sobre Déu i…
a mi el que m’agrada és ‘nar de flow en flow
i arribat el moment…
No puc sentir, el meu cos com a meu.
Perquè? No ho sé, no pas, si,
l’alienació s’apodera de mi,
i em fa sentir extrany
de cop em torno foll,
a dins del toll,
xipollejant,
enyoro estar dins d’una bassa d’MDMA que em vagi afinant
Un bosc de cristall, de cap per avall, si
Ple de corall, potser estic sota al mar, però fa una estona crec que era en un aquari i ningú feia tard,
peixos volaven baix, jugaven a esquaix
amb el destí, amb la memòria
De cop eren guspires fluorescents
Podem cantar victòria
