De la Lluna i la Nit
Ja fa nits que no puc dormir
Em crida des d'allí dalt
Al tard la veig resplendir
Com no l'havia vist mai
Lluna que solques l'èter
Cos pervers endimoniat
T''estàs tornant obsessió
No et puc treure del meu cap
Assedegat ara estic
Però no és una set normal
Només tinc un pensament
Veure brollar fonts de sang
Sento que he de sortir
Enmig de la fosca nit
Tot i que no sé on vaig
Em guio pels meus instints
Reguardejant els camins
Seguint rastres embogit
Tinc els sentits trasbalsats
Puc veure-hi en l'obscuritat
Flairo olors que han passat
Fa hores pel senderó
M''estreben camí avall
A algun racó habitat
Sento un poder sense igual
Se m'engrandeix tot el cos
Em sorgeixen uns ullals
Cobert d'un pelatge fosc
Ara em sento immortal
Una bèstia sense fre
Aquells que varen fer mal
Ara ho pagaran car
Passaré els jorns esperant la nit
passaré nits esperant la lluna
Des dels turons proferint udols
I per les valls com la bèstia immunda
Només quan el sol torna a sortir
Torno a ser una persona buida
En un licantrop m'he convertit
En una fera de la tenebra
Lluna maligna apareix de nou
Transforma'm en aquell ser malèvol
No sé pas que volia ocultar
Sempre vaig ser més bèstia que home
Passaré els jorns esperant la nit
passaré nits esperant la lluna
Des de els turons proferint udols
I per les valls com a bèstia immunda
En un licantrop m'he convertit
En una fera de la tenebra
Em faré meues totes les nits
I regnaré amb la lluna plena
