De la mar
Ve de la mar
i té es poder de surar
sap com deixar-te perdut
somriu darrera un vermut
Dolç i blanc
com un estiu imprevist
amb un vestit infinit
sobrevolant es llit
De la mar
jo que venia a nedar
i ara no toc amb es peus
en aquests ulls teus
Desmonta'm
com vols que ho pugui aturar
ara que t'he vist suar
Per fer-te un marc
tots te miràvem igual
tots ho teníem cru
tots demanàvem vermuts
tan sexi i gran
no va ser fàcil entrar
no m'hi volia quedar
no m'hi volia quedar
De la mar...
Amb es lentes entelats
un estiu difuminat
despentines com s'embat
entres per tots es costats
no sé si ho podré surar
no sé si ho podré surar
Ve de la mar
jo que venia a nedar
sap com deixar-me mut
somriu darrera un vermut
Writer/s: Lalo Garau
