De les tristors en farem flow
BONES TARDES:
Bé, això es va acabant... i ara que ja no hi sóc... us volia dir que...
Si ens omplíssim les mans de caricies,
no ens quedarien mans per agafar, per exemple
les vides dels altres,
I si ens omplíssim les mans de vibràfons,
podriem tocar el cel i cantar en vàries corals celestials.
gaudiriem l'hivern i els silencis,
gaudiriem de les cases de poble i els gats de riu,
dels gossos de mar i les havaneres cyber-punk.
I el Pau Riba es podria morir tranquil,
i en Sisa i en Quimi Portet també
perquè hauriem agafat la història amb les mans plenes de duricies
i no s'hauria perdut el testimoni de les seves llunes i planetes,
de les seves cançons i de les seves cançonetes
i us diré una cosa
de les tristors en farem flow
perquè el fum ja el vam provar i no..
ens va obrir les portes del cel primer però després les de l'infern,
vam saber massa aviat la veritat,
i no estavem preparats i la lucidesa es va convertir en auto-lesió
i poc a poc ens vam anar oblidant de somriure i de viure
encorvats en mirar-nos massa el melic primer... i a l'abisme finalment.
només ens quedava una sortida
i ens vam dir:
Adéu. Us estimo!
