De manars i garrotades
El preu que es paga per viure,
quan més pobre ix més car,
quan més ric el preu és lliure,
pots pagar o no pagar.
Per pagar o no pagar,
quan més pobre ix més car.
Com que la cançó és per viure,
no volem violentar,
ni en la solfa ni en l'escriure,
a qui ens ha de perdonar.
Qui perdona certes coses,
té la vara del manar,
i depén de com et poses
més o menys t'ha de pegar.
De manars i garrotades,
ja n'estem fins dalt del cap,
i amb aquestes valencianes
ens volem manifestar.
I ara per acabar,
demanaré l'amnistia,
la justícia i llibertat,
i el dret a votar tots lliures.
Writer/s: Ovidi Montllor, Popular
