De natura albuferenca
De natura albuferenca du un caliquenyo en la boca,
camina el tio Pep amb la seua gossa sorda.
Du ulleres de cansat i de guardar una història
que parla d'un país que va perdre la memòria.
Perquè varen soterrar d'una manera salvatge
la seua identitat els costums i el seu llenguatge.
I ara el tio Pep em diu que no sap on viu
que s’ha perdut el valor que ell era un jove atrevit.
I ara el tio Pep em pregunta on anirem?
Si la gent està adormida amb tot el que hi ha a fer.
Em parla d'un amor, d'un amor d'infantesa
d'eixos que són veritat i no duen disfressa.
Es varen separar perquè va vindre la guerra
i a ell el varen reclutar en el bàndol front d'esquerra.
I mai no comprengué qui mantejà aquell dau
per a què ell dispararà en el nom de la pau.
I ara el tio Pep em diu que no sap on viu
que s’ha perdut el valor, que ell era un jove atrevit.
I ara el tio Pep em pregunta on anirem?
Si la gent està adormida amb tot el que hi ha per fer
Writer/s: Agus Gamino
