De nou
Em venç la pruïja de fer,
el son ordenat,
la bellesa i el temps.
Tinc un anhel capritxós:
trobar-lo de nou,
sentir-lo dins meu
Llenço al buit les impressions
que em fan viure de nou
Llu l’abisme amb mil colors
i el cor brama de cop.
Ja rebull un sentiment
i el cap xifra els records
I revisc la incomprensió
i el plor brolla de nou
I de nou.
Em venç la pruïja de fer,
el son ordenat,
la bellesa i el temps.
Tinc un anhel capritxós:
trobar-lo de nou,
sentir-lo dins meu
Tinc tants adéus pendents
marcats pel desamor
serven tot el que he viscut
maldestre, em dura poc.
Rasca el dol com un ribot
el galze arriba al cor
i amb un eco atronador
el buit m’omple de nou.
I de nou.
Em venç la pruïja de fer...
Deixaré algun cop
d’induir l’enyor
i vestir amb un rostre amic
tanta buidor?
Deixaré algun cop
d’induir l’amor
i donar-li carta blanca
a la tristor
Em venç la pruïja de fer...
