De sol a sol
El sol ja surt
Els dragons treuen el cap, no veig a ningú que me pugui orientar, la teva paraula no hi és, el sol ja comença a picar. Venc a mirar,
si encara van de dol, perquè no senten les campanes repicar. Pentura,
ja és tard.
Me dius, que te'n vas per no tornar. No vull, que hi hagui mal temps a la mar. Que dins les ferides tir sal, perque no em faci tant de mal.
Torn a caminar, les formigues tenen por, no en vull trepitjar que llavors diran de jo, que som una ànima errant, que déu em jutjarà. El sol ja cau, me jec a l'ombra d'un fanal, perquè no vull, que la lluna em faci mal. No demanis, per què.
