Deixa’m anar
El vent em guarda un destí
escrit en la roca escarpada.
El porta el corb marí
planejant sobre l’onada.
Arribo amb l'últim alè,
aferrant-me en el caminar.
El sol rogenc anuncia
el seu comiat i el meu tornar.
Deixa'm anar, deixa'm anar.
El cel em crida i
no em crec la vida que m'han donat.
Deixa'm anar, deixa'm anar.
Una guspira surt despedida fins a la mar.
Molt de temps he estat somiant.
Perseguint una quimera
Deixa'm anar, deixa'm anar.
El cel em crida i
no em crec la vida que m'han donat.
Deixa'm anar, deixa'm anar.
Una guspira surt despedida fins a la mar.
Deixa'm anar, deixa'm anar.
Entre les vinyes, pins i alzines jo m'he trobat.
Deixa'm anar, deixa'm anar.
Recuperant la vida que el temps m'ha robat.
