Dels Malsons i l'Inframón
T'aclapara un sentiment tan gran de terror
la impotència que se sent t'esquinça la ment i el cor
faries qualsevol cosa per posar-hi fi
no pots veure-hi clarament, no pots discernir
quasi no pots controlar els teus moviments
i tot i que només dura uns instants, tu ho sents etern...
Ets a les portes de l'inframón...
Les portes que ara creuaràs....
Tot això no era un malson...
És la crua realitat...
Però després, quan tot ha acabat, és com si la teua ment
no et deixés entendre qué ha passat, comences a perdre el seny...
Cada cop es torna més intens, et porta més a dins
El que abans durava uns instants, s'allarga tota la nit
L''inframón abans desconegut, comença a ser familiar
Ara ja dubtes si pertanys aquí o pertanys a dalt
Ets a les portes de l'inframón...
Les portes que ara creuaràs....
Tot això no era un malson...
És la crua realitat...
El destí t'ha deparat un final terrible
Et convertiràs en un ésser temible
I ara abandonaràs el teu cos mortal
esdevindràs allò que tant temies
Una carcassa buida deixes enrere
Una ombra del mal que acaba de néixer
Ara ets ombra, ara ets dolor, ara ets odi, ara ets temor
Ara ets pànic, ara ets mentides,
L'obagor que enfosqueix els dies
ets sofriment, tortura i martiri
ets flagell, sofrença i suplici
Les teues debilitats, en la teua contra s'han girat
Tu mateix t'has creat i has creat els teus propis deliris
T'han portat a l'altre costat
Al peu del precipici
Ets a les portes de l'inframón...
Les portes que ara creuaràs....
Tot això no era un malson...
És la crua realitat...
T'aclapara un sentiment tan gran de terror
la impotència que es sent t'esquinça la ment i el cor
faries qualsevol cosa per posar-hi fi
no pots veure-hi clarament, no pots discernir
quasi no pots controlar els teus moviments
i tot i que només dura uns instants, tu ho sents etern...
El teu cos trobaran reposant sense vida
Es preguntaran que va passar aquell dia
Mai ningú sabrà
El que has esdevingut
Ara seràs el mal en estat pur...
Ets a les portes de l'inframón...
Les portes que ara creuaràs....
Tot això no era un malson...
És la crua realitat...
El destí t'ha deparat un final terrible
Et convertirà en un ésser temible
L'inframón et crida..
