Dematí de Sant Joan
Dematí de Sant Joan
tot just el cel clarejava:
el sol encara no surt
que les nines se llevaven.
Amb la bona hora que fa,
totes surten a la plaça:
se'n van a l'abeurador;
cada any s'hi renten la cara.
Sant Joan, que és tan bon sant,
de tots els mals les guardava.
La més rossa fa un somrís
amb la cara dintre l'aigua:
el somrís era tan dolç
que tota l'aigua es gronxava.
De tan bé com s'han rentat,
ja lin queia una arracada.
L'arracada se'n va al fons:
surt el sol que tot ho aclara:
amb el primer raig de sol
ja la veu com brillejava.
Vénen a abeurar els cavalls:
les ninetes s'apartaven.
–El cavall blanc se la beu,
el cavall blanc, l'arracada.–
La nineta arrenca el plor:
les altres l'aconsolaven.
Sant Joan, que és tan bon sant,
ja li'n posa l'arracada.
Writer/s: Francesc Pujols, Xavier Panadès
