Depèn de com
Com a la guerra una bandera blanca,
com la xocolata negra al sol,
com un ocell que prova en una branca el primer vol.
Com el nen que salta a la xarranca,
com una nena que juga a futbol.
Com l’olor de cafè al matí quan puja,
l’amor és com les banyes d’un cargol sota la pluja.
Com el casino i la mala fortuna,
com el borrissol a sota el llit,
com la cara oculta de la Lluna qualsevol nit.
Hi ha una mirada que flota per l’aire,
són els meus ulls que et miren a tu,
et menjaré en dejú,
que els petons no atipen gaire.
Com tot depèn de com… I és…
Com la ressaca d’un sortir gamberro,
com el tren i el seu camí de ferro,
com el wifi i els senyals de fum,
l’amor és com la pólvora d’un ple de Patum.
Sorprenent com un cavall salvatge,
com la llum intermitent d’un far.
Com l’ampolla que porta el missatge per tot el mar.
Com la flor que espera les abelles,
com un miratge rere una duna.
Com una birra sota les estrelles,
i comptar-les d’una a una.
Com el pas d’un elefant en zel,
com l’street jazz a New Orleans.
Com l’infant que mira un globus al cel quan se li escapa de les mans.
Hi ha una mirada que flota per l’aire,
són els meus ulls que et miren a tu,
et menjaré en dejú,
que els petons no atipen gaire.
Com el romesco i els camins estrets,
com la UNESCO sense patrimoni.
Dormirem com angelets perquè vivim com el dimoni.
L’amor és tan obvi com absurd,
com passejar plovent sense paraigua,
com la parella d’un mitjó perdut,
com dir-li Terra al nostra planeta d’aigua.
Com tot depèn de com.
Com tot depèn de com,
com tot depèn de com es miri.
Hi ha una mirada que flota per l’aire,
són els meus ulls que et miren a tu,
et menjaré en dejú,
que els petons no atipen gaire.
Com tot depèn de com…
Com tot depèn de com, com, com s’acaba.
Writer/s: Marcel Lázara, Júlia Arrey
