Des de la finestra
Obro la finestra i la veig al meu davant. Sap que és la més desitjada,
que com ella ningú omple, de petons furtius la matinada.
Qui tindrà la fortuna, a les ombres de la nit de ser avui entre els seus braços
compartint tots els desitjos reina dels plaer inexplicables.
No se el que donaria, perquè ella es fixés en mi. Tot el que podria donar-li
que ella acabés de comprendre que com jo ningú podrà estimar-la
Des de la finestra d’on et veig ens creuem mirades un instant
s’apropa el moment on seré amb tu, i que tot el passat oblidaràs
Jo sé que algun dia arribarà i seràs meva
que el rei dels teus somnis sens cap dubte seré jo
que quan algú et miri a través de la finestra
no veurà cap altre, que tu sempre seràs amb mi
des de la finestra de la teva habitació
veuré amb un altre prisma totes les postes de sol
ahir em consumia per no tenir el teu amor
i demà sens dubte el teu centre seré jo.
He fet tot el possible per trobar-la l’ascensor. Tot i la veu tremolosa,
l’he mirat ben fixa als ulls, mentre li deia que l’estimava
Obres la porta i t’atures mentre em llences un petó. Em somrius, no dius paraula
Deixes la porta ajustada, esperant que jo entri per tancar-la.
Des de la finestra d’on et veig ens creuem mirades un instant
s’apropa el moment on seré amb tu, i que tot el passat oblidaràs
Jo sé que algun dia arribarà i seràs meva
que el rei dels teus somnis sens cap dubte seré jo
que quan algú et miri a través de la finestra
no veurà cap altre, que tu sempre seràs amb mi
des de la finestra de la teva habitació
veuré amb un altre prisma totes les postes de sol
ahir em consumia per no tenir el teu amor
i demà sens dubte el teu centre seré jo.
Writer/s: Jordi Santamaria
